Quan surts per fer
el viatge cap a Itaca,
has de pregar

que el camí sigui llarg,
ple d'aventures,

ple de coneixences.
Has de pregar

que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre

al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí!
Però no forcis gens la travessia;
és preferible

que duri molts anys,
que siguis vell

quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat

fent el camí,
sense esperar

que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra,

no és que Itaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir

les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar

els nous passos.

Més lluny,

sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar

noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer

dels cossos més amants.
Omplin xarxes

de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
que el velam del seu vaixell
afavoreixi el déu dels vents.

I malgrat llur vell combat
l'amor ompli

el seu cos generós,
trobin els camins

dels vells anhels,
plens de ventures
i de coneixences.

dels cossos més amants.
Omplin xarxes

Cuando sales para hacer 

el viaje hacia Ítaca,

has de rogar

que el camino sea largo,

lleno de aventuras,

lleno de conocimiento.

Has de rogar

que el camino sea largo,

que sean muchas las madrugadas

que entrarás en un puerto

que tus ojos ignoraban,

y que vayas a ciudades

para aprender de los que saben.

Ten siempre

en el corazón la idea de Ítaca.

Has de llegar, ¡es tu destino!

Pero no fuerces la travesía;

es preferible

que dure muchos años,

que seas viejo 

cuando ancles en la isla,

rico de todo lo que habrás ganado

haciendo el camino,

sin esperar

que te dé más riquezas.

Ítaca te ha dado el bello viaje,

sin ella no habrías salido.

Y si la encuentras pobre,

no es que Ítaca

te haya engañado.

Sabio, como bien te has hecho,

sabrás lo que quieren decir

las Ítacas.

Más lejos, debéis ir más lejos

de los árboles caídos

que ahora os encarcelan,

y cuando los hayais ganado

tened presente no deteneros.

Más lejos, id siempre más lejos, 

más lejos del hoy

que ahora os encadena.

Y cuando seréis liberados

volved a empezar

los nuevos pasos. 

Más lejos,

siempre mucho más lejos,

más lejos del mañana

que ahora ya se acerca.

Y cuando creáis que llegáis,

sepáis encontrar nuevas sendas.

Más lejos, id siempre más lejos, 

más lejos del hoy

que ahora os encadena.

Y cuando seréis liberados

volved a empezar

nuevas sendas. 

Buen viaje para los guerreros

que a su pueblo son fieles,

que el dios del viento favorezca

la vela de su barco,

y a pesar de su viejo combate

que tengan placer

de los cuerpos más amantes.

Que llenen

redes de queridas estrellas

llenas de venturas,

llenas de conocimiento.

Buen viaje para los guerreros

si a su pueblo son fieles,

que la vela de su barco

favorezca al dios de los vientos.

Y a pesar de su viejo combate

que el amor llene

su cuerpo generoso,

encuentren los caminos

de los viejos anhelos,

llenos de venturas

y de conocimiento.

Y a pesar de su viejo combate

que tengan placer

de los cuerpos más amantes.

Que llenen

redes de queridos anhelos

llenos de aventuras

y de conocimiento.