Mitja nit, no puc dormir,
estic cansat, estic deprimit

i veig
que és massa d'hora

per partir.
El meu camí no acaba aquí,
marxo sol, no véns amb mi

però tu,
tu ets diferent.

Coses que passen

a cada moment,
surten bé

o surten malament,
però és el risc,

és la por que tinc dins meu.

No tinc temps per somiar,
no tinc temps per disfrutar,

per estar amb tu,
per estar al teu costat,
per sentir-me bé

i no sentir-me sol.

 
El que tinc no és suficient,
no n'hi ha prou amb conformar-se

amb el que tens
per aspirar més amunt

i lluitar pel que tu sents.

És el moment,

em toca a mi,
tant de temps en silenci

i no tinc res a dir...
Vull que sàpigues

que sóc feliç.

 
Que el que faci jo

no és problema teu,
que els meus pensaments

no són per a tu,
que cada segon

que estic amb tu
ho veig més clar

i vull marxar.

 
I això tu,
tu ho saps molt bé.

Media noche, no puedo dormir,

estoy cansado, estoy deprimido

y veo

que es demasiado pronto

para partir.

Mi camino no termina aquí,

me voy solo, no vienes conmigo

pero tú, 

tú eres diferente.

Cosas que pasan

en cada momento,

salen bien

o salen mal,

pero es el riesgo,

es el miedo que llevo dentro.

No tengo tiempo para soñar,

no tengo tiempo para disfrutar,

para estar contigo,

para estar a tu lado,

para sentirme bien

y no sentirme solo.

Lo que tengo no es suficiente,

no basta con conformarse

con lo que tienes

para aspirar más alto

y luchar por lo que sientes.

Es el momento,

me toca a mí,

tanto tiempo en silencio

y no tengo nada que decir...

Quiero que sepas

que soy feliz.

Que lo que haga yo

no es problema tuyo,

que mis pensamientos

no son para ti,

que cada segundo

que estoy contigo

lo veo más claro

y me quiero ir.

Y eso tú,

tú lo sabes muy bien.