- Gerard Quintana -

Caic

Caigo

Canción de vértigo en el momento en el que la vida de un hombre cambia, da un vuelco. Empieza a percibir que se acerca a su destino, y deja muchas cosas vacías atrás; rutina, tristeza, mentiras. Preciosa canción cantada por Gerard Quintana, el hombre que pone voz a Sopa de Cabra, acerca de la vibración frente al destino. 

Caic, a poc a poc me'n vaig,

la física em captiva

i la gravetat m'inclina als teus peus.

Caic, al mateix temps desfaig

els nusos que regiren

aquest fràgil equilibri meu.

Res no dura gaire,

em moc, no sóc d'enlloc,

d'aquest país d'aire.

 

Mai tornaré a viure,

mai, amb el pes que arrossega

la mentida, la rutina, 

el trist engany. 

Sense final jo caic, 

el món sencer s'estimba

contra els vidres

dels meus dies.

Caic.

M'enfonso dins l'aigua,

la corrent em porta a prop

del meu país d'aire.

 

L'impuls d'un instant

dibuixa el meu salt,

travessa els espais en blanc.

Arribes, te'n vas, 

la vida es desfà invisible

en el mar dels anys.

Canto sense xarxa,

salto i sempre caic. 

 

Res no dura gaire,

em moc, no sóc d'enlloc,

del vell país d'aire.

L'impuls d'un instant

dibuixa el meu salt,

travessa els espais en blanc.

Arribes, te'n vas, 

la vida es desfà invisible

en el mar dels anys.

 

L'impuls d'un instant

dibuixo el meu cant,

travesso els espais en blanc.

La vida es desfà,

arribes, te'n vas, 

visible en el mar dels anys.

Caigo, despacio me voy,

la física me cautiva

y la gravedad me inclina a tus pies.

Caigo, a la vez deshago

los nudos que remueven

este frágil equilibrio mío.

Nada dura demasiado,

me muevo, no soy de ningún lugar,

de este país de aire.


Nunca volveré a vivir,

nunca, con el peso que arrastra

la mentira, la rutina,

el triste engaño.

Sin final yo caigo,

el mundo entero de estrella

contra los cristales

de mis días.

Caigo.

Me hundo en el agua,

la corriente me lleva cerca

de mi país de aire.

 

El impulso de un instante

dibuja mi salto,

atraviesa los espacios en blanco.

Llegas, te vas,

la vida se deshace invisible

en el mar de los años.

Canto sin red,

salto y siempre caigo.

 

Nada dura demasiado,

me muevo, no soy de ningún lugar,

del viejo país de aire.

El impulso de un instante

dibuja mi salto,

atraviesa los espacios en blanco.

Llegas, te vas,

la vida se deshace invisible

en el mar de los años.

 

El impulso de un instante

dibuja mi canto,

atravieso los espacios en blanco.

La vida se deshace,

llegas, te vas,

visible en el mar de los años.

 

Escribir comentario

Comentarios: 0

La mejor selección de canciones en catalán traducidas al español y clasificadas según los estados de ánimo a los que se refieren.

Si quieres PUBLICIDAD PERMANENTE en portada y en esta franja, contáctanos.

Fer lluir bé el català, que és una bona feinada! 

Hacer lucir bien el catalán, ¡que es una buena faena!

 

(Els Amics de les Arts)