- Els Amics de les Arts -

L'affaire Sofia

El affaire Sofía

Un chico mujeriego que vive a base de "affaires" conoce a una chica griega y empieza el reto de conquistarla. La canción está repleta de frases con doble sentido, menciones a filósofos y asuntos de pensamiento y todo hilado con una narración impecable. Una de las letras más trabajadas de este grupo.

Una parella lingüística,
una oportunitat
d'enterrar l'affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.
Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t'ensenyo, tu m'ensenyes
i ens ensenyem tots dos.
Ella era nascuda a Grècia,

bressol de grans pensadors,
de Parmènides a Sòcrates,

d'Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia

tots aquells senyors estranys,
me'ls imaginava amb barba

i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d'impressionar-la
fent un Google d'amagat:
"Llull, Pujols, Ramon Sibiuda",
cap dels tres li van sonar!
Tot mostrant-me l'erotisme
potencial del català,
va dir: "Joan,

vull que m'ensenyis
a millorar el pronunciar".
I si haguessis vist com reia

intentant dir cotó fluix,
hagués dit "Desperta ferro!"

l'almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t'hi trobes

no t'ho pensis ni un segon
i que la filosofia

ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s'empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:
"Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós".
Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós.
Va dir: "La teva oratòria

deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci,

sovint val més actuar".
I entomant aquella màxima

amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l'ego de terra

i ella es va posar a ballar.
I com ballava!
Que tot de cop,

el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant

d'Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l'escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa't portar".
I vaig dir:

"Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans,
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard".
I per un cop les paraules,

l'exacta combinació,
van esdevenir alquímia,

van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes

plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:

bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l'etern retorn.

Una pareja lingüística,

una oportunidad

de enterrar el affaire Patricia,

hacer limpieza emocional.

Un rato en cada idioma,

trenzar una conversación,

yo te enseño, tú me enseñas

y nos enseñamos los dos.

Ella había nacido en Grecia,

cuna de grandes pensadores,

de Parménides a Sócrates,

de Aristóteles a Platón.

Y yo que desconocía

a aquellos señores extraños,

me los imaginaba barbudos

y haciendo gestos muy grandes. 

 

Intenté impresionarla

haciendo un Google a escondidas:

"Llull, Pujols, Ramon Sibiuda", 

¡ninguno de los tres le sonó!

Mostrándome el erotismo

potencial del catalán,

dijo: "Joan,

quiero que me enseñes

a mejorar la pronunciación". 

Y si hubieras visto cómo reía

intentando decir algodón,

hubiera dicho "¡Desperta ferro!"

el almogávar que hay en ti. 

Amigo mío, si alguna vez te pasa

no te lo pienses ni un segundo

y que la filosofía

nos enseñe a ver el mundo. 

 

Me preguntó en qué creía

mientras se tragaba el humo

y entrando en una indie disco

cité, por lo visto, a un tal Hume:

"Sólo creo en lo que veo

y sólo os veo a vós".

Cuando empiezo con formalismos

es señal de que estoy nervioso.

Dijo: "Tu oratoria

deja mucho que desear.

A menudo es mejor un silencio,

a menudo es mejor actuar".

Y encajando aquella máxima

con el máximo de dignidad,

recogí el ego del suelo

y ella se puso a bailar.

¡Y cómo bailaba!

Que de repente

el círculo se cuadrava. 

Y quan Song2 de Blur sonaba,

susurrándome

de Epicuro me hablaba.

 

Mientras subíamos la escalera

de su piso, me soltó:

"Ahora tú eliges la trama,

todo fluye, déjate llevar".

Y dije:

"Vivamos una fuesta,

hagámoslo antes de crecer,

que mañana será imposible,

que mañana ya será tarde". 

Y por una vez las palabras,

la exacta combinación,

hicieron alquimia,

disolvieron la razón. 

Descarté todas las dudas

plenamente iluminado

cuando le vi todos los primas:

bien, belleza y verdad. 

 

Y con Schopenhauer

acabamos en un afterhour.

Y hablando de Schopenhauer

acabamos en un afterhour. 

 

Un beso, ya era de día,

en un callejón del Born,

felizmente, condenándonos

a buscar el eterno retorno. 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0

La mejor selección de canciones en catalán traducidas al español y clasificadas según los estados de ánimo a los que se refieren.

Si quieres PUBLICIDAD PERMANENTE en portada y en esta franja, contáctanos.

Fer lluir bé el català, que és una bona feinada! 

Hacer lucir bien el catalán, ¡que es una buena faena!

 

(Els Amics de les Arts)