M'he probat ja tantes malles

i m'he disfressat de tot,

que és que ja no sé com fer-ho

per ser el teu superheroi.

Sense màgia ni poders

vull guanyar-te mica en mica,

sempre qui acaba vencent

és el que més pedra pica.

No podré ser mai,

no podré ser mai el teu heroi.

He deixat de treballar,

pagues dobles, feina estable,

per poder-me dedicar

a un propòsit més lloable.

I sóc ja veí del carrer,

el de les petites coses,

el qui no fa un lleig a res,

que aconsella però no imposa.

Salvar el món cada matí,

ajudar la gent que passa.

"Senyor, no vagi per aquí!"

"Senyora, això pesa massa!"

Fer lluir bé el català,

que és una bona feinada!

Que s'han de fer bé les [ae]

i les el·le ageminades.

No podré ser mai,

no podré ser mai el teu heroi.

Súper heroi, súper bon noi,

i ser el gendre

que volen les sogres.

Súper heroi, súper cofoi

d'arreglar immediatament

tot allò que no funciona,

i no ser mai un d'aquells

que només se'n recorda

de Santa Bàrbara quan trona. 

Per la doble identitat

amb un casco ja tirava,

però acabava ensopegant

perquè el vidre s'entel·lava.

Li vaig demanar a ma mare

una màscara de cuir,

però la pell se m'irritava

tant bon punt volia sortir.

També em vaig fer fer una capa

perquè sempre vesteix més,

però em van fer, per desgràcia,

el repunt a l'inrevés.

I amb els calçotets per fora

no em deixaven entrar enlloc,

i jo, capficat, rumniava,

"potser t'ho has treballat poc".

No podré ser mai,

no podré ser mai el teu heroi.

Súper heroi, súper bon noi,

i ser el gendre

que volen les sogres.

Súper heroi, súper cofoi,

que sap que les bones accions

són quelles que perduren,

i quan hi ha dificultats

no s'arronsa i sempre pensa

que de més verdes en maduren.